És demolidor veure com moltes controvèrsies, fins i tot les aparentment més simples, acaben alterant tot tipus de relacions humanes, només perquè ha estat impossible asseure's, escoltar, parlar i entendre l'altre, perquè no ha estat possible deixar l'orgull de banda i partir de la base que els altres no ens volen malament. Ofendre'ns preventivament i desistir de fer un exercici d'empatia contribueix a crear un clima que dificulta l'entesa i, a més, normalment ens sumeix en una espiral que només engrandeix el conflicte. Malgrat tot, en la nostra societat, l'ofensa com a primera reacció sembla imposar-se cada vegada més a l'empatia i a les respostes assertives.
Un exemple de fins a quin punt s'ha generalitzat l'ofensa com a manera d'afrontar la diferència i ens hem tornat incapaços de posar-nos al lloc de les persones que ens envolten, el tenim amb l'enjudiciament de multitud de petites controvèrsies. Que cada vegada més la política del nostre país acabi decidint-se als tribunals, no és sinó una translació de quelcom que també passa en les esferes més personals. Ha esdevingut habitual que conflictes del dia a dia desemboquin en denúncies per calúmnies, injúries, amenaces o altres delictes que col·lapsen els jutjats. Però el dret penal és l'última ràtio del dret, un últim recurs pensat per a situacions molt més complexes i, per això, cada vegada són més els jutges que advoquen per deixar en mans de mediadors -persones que faciliten la comunicació entre les parts- la conclusió d'aquests casos tan poc substancials jurídicament. Així doncs, allò que hauria d'haver-se resolt parlant des d'un principi, acaba havent-se de resoldre, finalment, també parlant, però després de perdre temps, diners i d'haver-nos fet molt de mal entre nosaltres i a nosaltres mateixos. De veritat que tot això ens val la pena?
Segur que a la vida ens trobarem amb pols oposats impossibles de reconèixer-se mútuament, però estic convençut que ens adonarem que són molts menys dels que creiem i ens anirà molt millor si pensem en positiu i optem, com a mínim en primer terme, en lloc d'ofendre'ns, per tenir una voluntat sincera de d'empatia. Som inevitablement diferents, i si volem conviure lliurement i en pau hem de fer un esforç i escarrassar-nos per trobar raonable allò que plantegin els altres, sempre que s'emmarqui dins del sentit comú.
Un exemple de fins a quin punt s'ha generalitzat l'ofensa com a manera d'afrontar la diferència i ens hem tornat incapaços de posar-nos al lloc de les persones que ens envolten, el tenim amb l'enjudiciament de multitud de petites controvèrsies. Que cada vegada més la política del nostre país acabi decidint-se als tribunals, no és sinó una translació de quelcom que també passa en les esferes més personals. Ha esdevingut habitual que conflictes del dia a dia desemboquin en denúncies per calúmnies, injúries, amenaces o altres delictes que col·lapsen els jutjats. Però el dret penal és l'última ràtio del dret, un últim recurs pensat per a situacions molt més complexes i, per això, cada vegada són més els jutges que advoquen per deixar en mans de mediadors -persones que faciliten la comunicació entre les parts- la conclusió d'aquests casos tan poc substancials jurídicament. Així doncs, allò que hauria d'haver-se resolt parlant des d'un principi, acaba havent-se de resoldre, finalment, també parlant, però després de perdre temps, diners i d'haver-nos fet molt de mal entre nosaltres i a nosaltres mateixos. De veritat que tot això ens val la pena?
Segur que a la vida ens trobarem amb pols oposats impossibles de reconèixer-se mútuament, però estic convençut que ens adonarem que són molts menys dels que creiem i ens anirà molt millor si pensem en positiu i optem, com a mínim en primer terme, en lloc d'ofendre'ns, per tenir una voluntat sincera de d'empatia. Som inevitablement diferents, i si volem conviure lliurement i en pau hem de fer un esforç i escarrassar-nos per trobar raonable allò que plantegin els altres, sempre que s'emmarqui dins del sentit comú.
Dídac Santisteban Viaplana
