Sens dubte, l'any 2020 serà un any que recordarem durant molt de temps. I no pel que ens pensàvem que el recordaríem quan li donàvem la benvinguda -hi havia qui apreciava en el número 2020 un simbolisme relacionat amb la simetria i la perfecció-. Aquest any ha estat molt intens, imprevisible i, per a molts, desgraciadament fatídic. La Covid-19 ha canviat el curs de les nostres vides.
La pandèmia ha conquerit tot el planeta, de nord a sud i d'est a oest. Ha afectat països grans, petits, amb sistemes de salut robustos i de fireta, a tothom. Si bé la manera com s'ha combatut el virus ha estat diferent a cada lloc, a tot arreu ha causat estralls. Ara bé, per fortuna, sembla que, com amb qualsevol escull que s'ha trobat la humanitat en el seu camí, acabarem trobant una sortida a aquesta situació. Així doncs, sembla sensat fer-se la pregunta: després del coronavirus, què? El cert és que s'ha especulat molt sobre això: augment de les activitats i el comerç per internet; impuls de la intel·ligència artificial, amb els avantatges i riscos que comporta; etc.
A mi, però, hi ha algunes altres tendències que també m'agradaria que s'accentuessin. Una d'elles és el sentiment de pertinença als nostres pobles i ciutats, estiguin situats on estiguin situats i tinguin la forma que tinguin. Durant el confinament, i sobretot durant algunes fases del desconfinament, en les quals no podíem moure'ns dels nostres municipis, per força vam adonar-nos que cada tros de terra, cada metre quadrat, era valuós, estigués situat en una vall idíl·lica o en una zona fortament industrialitzada, i fora bo que no ho oblidéssim. Una altra cosa que confio que hàgim après i que tampoc oblidem, és a saber destriar allò essencial d'allò superflu, i a estimar més i millor aquells qui ens estimen i estimem, perquè no som immortals i cada moment compta.
Dídac Santisteban Viaplana
