Els joves, aquell grup d'edat entre els 15 i els 30 anys, més o menys. Sovint incompresos, sovint oblidats i, amb la Covid-19, excessivament assenyalats. I no pas per posar el focus en els seus problemes, sinó per a situar-los, per part d'alguns, com a part del problema. Sens dubte, una llàstima i una gran injustícia.
La generació que ha crescut amb el més alt nivell de benestar, deien, la més preparada i, paradoxalment, la que preveu el futur més incert. El coronavirus i la crisi que se n'ha derivat ha agreujat encara més els problemes ja endèmics dels joves i, en lloc de posar-se a empènyer amb ells, són molts els qui, influïts pels seus prejudicis, han pretès presentar-los com uns éssers totalment aliens a la pandèmia. Ara bé, la realitat és tossuda, i tan bon punt es va obrir la possibilitat de vacunació contra la Covid-19 als majors de 16 anys, els servidors del Departament de Salut es van col·lapsar per l'allau de peticions. Una clara mostra de la conscienciació i el compromís de la majoria del jovent d'aquest país.
Així doncs, els joves hi érem i hi som per trobar solucions, amb la pandèmia i en moltes altres ocasions. Potser caldria que ens prenguessin més seriosament, i que entenguéssim tots plegats que, malgrat les diferències generacionals, estem remant en la mateixa direcció.
