Quan em pregunten per un referent, ho tinc clar: Enric Prat de la Riba (Castellterçol 29/11/1870 - 01/08/1917), qui fou president de la Mancomunitat de Catalunya del 1914 al 1917. Una institució que agrupava les quatre demarcacions catalanes i que va representar la primera expressió d'unitat territorial de Catalunya des de 1714. Prat de la Riba, la Lliga Regionalista i el conjunt del govern de la Mancomunitat de Catalunya, van ser capaços de desenvolupar, amb pocs recursos i durant el poc temps que va durar la institució, una obra de govern que va fer progressar el país materialment i nacional, amb polítiques pioneres que van suposar la creació de normes, obres i institucions, que en molts casos han transcendit fins avui.
Prat de la Riba és referent per diversos motius: per la seva manera d'entendre la vida, per la seva manera d'entendre la política i per la seva manera d'entendre el país. Era catòlic i la fe l'acompanyava en tot allò que feia, tant en l'àmbit personal com en els assumptes públics, quan predicava l'austeritat i defugia l'ostentació i la vanitat. Sempre respectuós i obert a escoltar, alhora que ferm i decidit, tot i ser una persona tímida i reservada. Així mateix, entenia la política des d'un fort sentiment d'institucionalitat, que amarava les seves accions de l'autoritat necessària per fer gran una institució -la Mancomunitat- que en realitat no ho era. Va preferir comptar sempre amb 'els millors' i no necessàriament amb 'els seus', allunyar-se del sectarisme empetitidor per apropar-se a la Catalunya nacional, que explica de manera raonada i sentida al seu cèlebre assaig "La Nacionalitat Catalana".
Enric Prat de la Riba, que es podria definir com el pare del nacionalisme català, és un personatge interessantíssim de la nostra història que caldria conèixer i reivindicar molt més, també pels qui no han seguit la seva estela política i no comparteixen del tot els seus postulats.
