Una experiència com la meva, de només uns dies i en un entorn personal conegut, no es pot dir que permeti una radiografia precisa de com és un país tan diferent del nostre, ni molt menys extrapolar-ho a tot un continent, però sí que em va permetre constatar la magnitud d'aquesta diferència i confirmar que no hi era només en allò que podia imaginar, en l'estructura econòmica, sinó en molts altres àmbits.
A Guinea Equatorial hi vaig descobrir un altre ritme de vida i de treball, que la música a tothora i a tot arreu no molesten si ballar forma part de la rutina diària, que absolutament tot es pot negociar i que es pot provar la fruita més fresca i dolça mentre respires un aire carregat per l'olor de petroli de les refineries. Hi vaig trobar un país de contrastos, en el qual el castellà és l'única llengua oficial sense ser la llengua de ningú.
La colonització espanyola i els estralls que va provocar hi són ben presents, a Guinea Equatorial. També es palesa, tant a l'espai públic com als àmbits privats, el fet que una mateixa elit política hagi dirigit el país des de fa anys. I tot plegat en un territori petit en el qual en algun moment em va arribar a semblar que tothom es coneixia.
La meva experiència a Guinea Equatorial, doncs, és la meva, així ho vaig viure jo. Allà hi vam celebrar el meu 25è aniversari, amb màniga curta al mes de desembre, ho recordaré sempre. I tot i que l'experiència de qualsevol altre serà sempre diferent, crec que un aprenentatge compartit pot ser que cal ser humils i curiosos, perquè el nostre món sempre és a temps de sorprendre'ns.
Dídac Santisteban Viaplana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada