Cap a on va Occident?

A l’octubre del passat 2017, va tenir lloc el darrer congrés del Partit Comunista Xinès, on el president de la Xina, Xi Jinping, va proclamar “la nova era del poder xinès”. En un discurs que va durar més de tres hores, va plantejar que “el futur de la Xina no passa per l'obertura democràtica a l'estil occidental”, i va demanar "més esforços" per promoure "l'esperit xinès, els seus valors i la nostra força". La "nova era del poder xinès", però, porta anys gestant-se, i en tenim una mostra clara en els acords amb diversos països de Sud-Amèrica i l’Àfrica pels quals la Xina contribueix al progrés d’aquests estats amb inversions milionàries per a la construcció d’hospitals, escoles, habitatges, carreteres, ports, aeroports, etc. 

Aquesta és la recepta de la Xina per fer-se hegemònica, i quina és la nostra, la d’Occident, per al futur? No sembla que els Estats Units d’Amèrica es trobin en el seu moment més sòlid quan la ciutadania nord-americana, fa un any, va triar un projecte, el de Donald Trump, radicalment diferent al del seu predecessor, i que consisteix més en desfer la feina feta per aquest últim, que en construir un projecte potent i realista de futur per als EUA i el món. Quelcom semblant passa a la Unió Europea, més preocupada per no espedaçar-se que en definir cap a on va i com. I, és clar que la Xina, Rússia o els països àrabs parteixen d’un avantatge pel que fa a l’estabilitat política: els seus escassos compromisos democràtics. Però és exactament això el que fa que sigui urgent que Occident, en el seu conjunt, es resituï.

Només els països occidentals, ara per ara, poden abanderar, a més del progrés econòmic, el progrés democràtic del món, i sense la convicció dels EUA i la UE, estendards del món occidental, aquesta escomesa és una escomesa pràcticament impossible. En aquest món globalitzat, la llei del més fort és la llei del més ric i qui controla els mitjans per continuar-ho sent i ser-ho més, i que països que vulneren flagrantment els drets humans creixin més econòmicament que els qui, en principi, els defensen, no sembla un bon negoci per a la humanitat a llarg termini.

Dídac Santisteban Viaplana