Sembla que Àngela Merkel, la totpoderosa cancellera alemanya, podria estar-se plantejant no tornar-se a presentar a la reelecció, després de deu anys al capdavant del país. Però, tan si plega com si no, és evident que serà un personatge polític difícil d'oblidar. Mentre la crisi econòmica s'ha cobrat les carreres polítiques de la majoria de mandataris europeus, Merkel ha sobreviscut. No ha pogut evitar, però, guanyar-se una fama d'inflexible i, fins i tot, d'insensible, de gran part de la opinió pública dels països europeus del Mediterrani. Però és justa aquesta fama?
És cert que la cancellera alemanya ha estat una de les principals impulsores de les polítiques d'austeritat a la Zona Euro, els darrers anys. Però això no ha estat perquè sí. La pertinença a l'Euro comporta beneficis i obligacions. Unes obligacions amb les quals Alemanya sempre ha complert, però els països del sud d'Europa, no. Així, fa uns anys, mentre Alemanya, amb uns comptes sanejats, advocava per un Euro fort, països com Espanya o Grècia maldaven perquè el Banc Central Europeu abaixés els tipus d'interès -el preu del diner-, per tal de tenir més liquiditat i evitar el rescat o la fallida.
Amb aquest context, s'entendria perfectament que, ja que formem part d'una unió, Alemanya renunciés a determinades aspiracions, perquè la resta de "companys endarrerits" poguessin "arribar a destí". Però si ens posem a valorar per què els països del sud d'Europa tenen la situació que tenen, potser entendrem més la suposada manca d'empatia de Merkel. I és que els països del sud d'Europa no són països pobres, sinó països on els governants no han fet les coses bé. Durant anys, a Espanya, per exemple, s'han dut a terme polítiques curt-terministes i electoralistes (s'ha invertit en aeroports sense avions, en línies d'AVE sense passatgers, autopistes sense cotxes, etc., al mateix temps que no s'han dut a terme inversions tan necessàries per al desenvolupament com el Corredor Mediterrani, ni tampoc s'ha invertit prou en sectors de futur). La corrupució generalitzada també ha estat una xacra per a aquests països, i a Grècia, a més, el govern va falsejar els comptes durant anys.
Malgrat tot, finalment, el Banc Central Europeu, de la mà del seu president Mario Draghi, va decidir-se, fa un temps, a abaixar els tipus d'interès, donant, així, als països del sud d'Europa, el marge que demanaven per adaptar-se. Va abaixar-los, però, amb data de caducitat. Una data de caducitat que s'apropa, sense que les polítiques econòmiques d'aquests països hagin millorat en allò substancial i, en conseqüència, el deute públic continua en alça i el dèficit no acaba de reduir-se com caldria. Així que no, no tot és culpa de Merkel.
Dídac Santisteban Viaplana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada