Vivim en l'edat Contemporània, una etapa històrica que va iniciar-se el 1789, amb la Revolució Francesa. Però malgrat el nom, la societat actual té molt poc a veure amb la d'aquell temps. Els reptes que ens planteja el nostre present i futur són totalment diferents. Internet ha canviat la nostra forma de relacionar-nos, comunicar-nos o aprendre, i la intel·ligència artificial sembla que aviat arribarà per canviar tota la resta. I jo em pregunto: ens estem preparant bé?
Sovint sentim parlar de la destrucció d'ocupació que podria comportar la robotització massiva de processos productius. També sentim a dir, cada vegada més, que serà possible, fins i tot, que la intel·ligència artificial assumeixi aquelles professions que ens requereixen anys d'estudi. Les relacions sexuals entre persones i robots ja comencen a ser una realitat. Etcètera, etcètera, etcètera.
El futur pròxim ens inquieta, en veure'ns inútils davant d'uns éssers -els robots- que ho sabran fer tot més ràpid, sense errades i, en el cas del sexe, per exemple, sense fer-se vells i lletjos. I que això ens inquieti, demostra, penso, fins a quin punt estem fent les coses malament. Ens valorem i valorem els altres per patrons que són aplicables a màquines, enlloc de ressaltar allò que ens fa únics, com a individus i com a espècie.
Necessitem tornar a posar les humanitats, l'art, la música, la cultura, al centre de tot. A les escoles, a les universitats, a la feina, a la vida. Es fa urgent que donem valor a allò imperfecte i que acabem d'una vegada amb la nostra obsessió per l'eficiència.
Dídac Santisteban Viaplana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada